Neix el Canal TIC de la Generalitat

Avui ha entrat en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. Concebut com un projecte pedagògic per a la ciutadania, el nou portal és un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital catalana.

En uns moments de revolució tecnològica que ens estan duent cap a un teixit cultural, econòmic i social més i més interconnectat i alimentat informativament a través d’internet i de les xarxes digitals, aquest nou portal respon a la necessitat de dotar la nostra ciutadania de les eines per poder desenvolupar-se i reeixir als reptes i requeriments de present i de futur del nostre país pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació.

El Canal TIC posa doncs a l’abast de tothom des d’informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, tot passant per explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats.

Amb una interfície clara i accessible per a tothom, el canal reuneix els apartats més rellevants en tecnologies digitals, com ara Formació TIC, Coneixement Obert, TIC i empresa, Seguretat TIC, TDT, telefonia mòbil i internet i Tramitació administrativa, a més d’una secció de notícies d’actualitat i d’una agenda d’esdeveniments relacionats amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Tots aquests apartats reuneixen diferents seccions amb textos actualitzats de temes i recursos expressats de forma entenedora per a tothom, per tal de potenciar al màxim la inclusió digital de la nostra ciutadania, i és que la creació d’aquest portal neix de l’objectiu de facilitar la plena integració de la ciutadania en aquesta societat cada cop més tecnològica i connectada per tal de treure el màxim profit de les prestacions avançades que ofereixen les TIC.

El Canal TIC, que és fruit de l’esforç de l’equip humà de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, és a més un element imprescindible de posicionament institucional del nostre Govern amb relació a l’Agenda Digital per a Europa de la Comissió Europea, que incideix en la necessitat de millorar les competències digitals de la ciutadania perquè tothom pugui participar plenament en la societat de la informació.

Així doncs, des d’avui, el Dia Internacional d’Internet, data que hem volgut aprofitar per fer-ne el llançament, esperem que el Canal TIC doni resposta a totes aquestes exigències de coneixement i de suport relacionats amb les noves tecnologies, i poc a poc, gràcies a la retroalimentació dels seus usuaris i els nous continguts, vagi consolidant-se en l’univers de la cultura digital catalana. Us esperonem des d’ara a entrar al canal, usar i difondre els serveis que ofereix i ajudar-nos a millorar-lo dia a dia.

Entrevista a Toni Costa, cofundador de SocialFundit, la nova comunitat mòbil de col·laboració social creada a Barcelona


-D’on neix el projecte SocialFundit?

Socialfundit neix a través de la detecció d’una necessitat personal que ens vàrem trobar alguns membres de l’equip emprenedor en una conferència on en acabat, una entitat social ens va demanar que col·laboréssim amb ella. Bàsicament, hi havia dues opcions; o bé emplenar un document amb les dades personals i de caràcter bancari, o bé entrar a la web de l’entitat i fer l’aportació. La primera té el desavantatge de donar dades que en molts casos no portem al damunt i que a més, degut al seu caràcter sensible, a ningú no li fa gràcia donar. L’altre opció fa que perdis “el moment” i en molts casos, molt poca gent acaba col·laborant, i no pas per mala fe, sinó perquè el nostre dia a dia fa que ens n’oblidem, etc.

Aquest projecte pretén resoldre sobretot aquesta necessitat clara, que és la de dotar les entitats d’eines per poder-les ajudar en la captació de fons i recursos en accions que ja estan realitzant, o que poden realitzar.

Si tenim en compte, a més, la situació actual, ens adonem que més de la meitat de la població espanyola disposa d’smartphone, i els donants cada vegada aposten més per les donacions puntuals a projectes i entitats, que no pas lligar-s’hi com a socis, ja que molta gent no disposa d’ingressos permanents.

– Què us va fer decidir-vos pels projectes socials? És possible alinear el sentit social d’un projecte amb la idea de negoci?

Precisament pensem que reinvertir part dels nostres ingressos en la societat en la qual vivim contribueix a fer-la, en si mateixa, més rica i sostenible, així que estem convençuts que aquest és el futur a seguir. A més, creiem que és un sector que necessita que tothom hi aporti el seu gra de sorra, i aquesta és la nostra forma d’intentar donar un cop de mà. D’altra banda, hem concebut un negoci que pugui ser econòmicament sostenible i escalable, així com accessible per a qualsevol tipus i tamany d’entitat. Estem construint una plataforma d’orientació mòbil que pugui ser utilitzada de forma col·laborativa per a totes les entitats, i d’aquesta forma minimitzar despeses, però maximitzant el benefici per a totes elles, sense haver de reinventar la roda cada vegada, i tot donant veu a tothom.

– Quin ha estat el procés de concepció i de desenvolupament de la idea? Amb quins suports heu comptat?

Després de concebre la idea, vàrem passar un temps elaborant una petita presentació remarcant els punts que consideràvem claus per a l’execució del projecte, però abans de llançar-nos-hi de cap, vàrem presentar-ho a diverses entitats socials i vam anar afinant la idea. Gràcies al feedback de les entitats i d’algun usuari, hem anat afinant petits detalls per tal d’assolir un producte molt més ajustat a les necessitats de les entitats i dels usuaris donants.

Hem comptat amb l’ajuda de moltes entitats que ens han escoltat i ajudat a poder parlar amb d’altres, així com alguns membres destacats de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, la gent del TheAppDate de Madrid, i molts d’altres que ens esteu recolzant.

– Quins objectius teniu? Altres projectes per al futur?

Com a gran objectiu d’aquest any, tenim que hi hagi un centenar d’entitats que puguin estar utilitzant la nostra plataforma a finals d’any, i poder validar que les donacions presencials són un element important, sobretot per poder atraure un perfil de donant més jove a les entitats. A nivell d’expansió, cal ser realista. Si bé és cert que ho tenim al cap i evidentment ens agradaria poder sortir fora, primer s’ha de validar que el projecte té sentit a casa nostra i funciona. Pel fet de ser una plataforma online, no volem banalitzar el procés d’internacionalització, que el veiem clar, però s’ha d’estudiar individualment per a cada país, primer europeu, i després a l’exterior.

Sempre tenim altres projectes en ment, però creiem que ara és hora de posar-se al costat de les entitats i remar juntament amb elles, intentant focalitzar-nos en aquesta tasca, que ja és molt en aquests moments.

– Dins la vostra estructura, com uniu la part creativa a la tècnica?

A diferència d’altres llocs on hem treballat, i on aquestes dues potes acostumen a xocar, aquí intentem negociar entre les diferents parts per trobar l’equilibri. De totes maneres, com a norma general les solucions tècniques estan al servei del producte o la part creativa. Un producte que no sigui atractiu, usable, fàcil, per més bo que sigui tècnicament, difícilment tindrà èxit avui en dia, si bé és cert que ha de funcionar correctament.

– Com és la vostra experiència com a emprenedors? Què us ajudaria a tirar endavant la vostra feina amb més facilitat?

Ara per ara l’experiència és bona, i existeixen diferents serveis com Barcelona Activa, que pensem que ofereix una sèrie de serveis molt bons per a gent com nosaltres. És evident que l’Administració hauria de fer un pas endavant per la defensa dels emprenedors, així com la PIME, i ajudar d’una forma més clara als qui ens arrisquem. Obrir una empresa és una odissea de paperassa i les despeses mensuals, encara que no tinguis ingressos, són massa elevades en comparació a altres països europeus. D’altra banda, i com tot, l’accés al finançament serà clau en els pròxims mesos, així que difusions com aquesta sempre són bones per aconseguir ajuda.

Contacte: @antoni_costa Toni@socialfundit.com

eShow Barcelona: comerç electrònic en estat pur i en expansió

eShow, el Saló Professional del comerç electrònic i els negocis en línia, enguany celebra la seva cinquena edició els propers 13 i 14 de Març al Pavelló 8 de Fira de Barcelona i, desprès de l’èxit assolit en la seva quarta edició (111 expositors, 12.450 visitants, 456 ponents, 64 seminaris…), es consolida com el saló de referència a Espanya dirigit exclusivament al mercat del comerç en línia del Sud d’Europa.

eShow reuneix en una mateixa àrea d’exposició de 8.000 m2 a les empreses líders del sector TIC amb productes i serveis orientats al comerç electrònic, una ocasió única per a conèixer a fons els avantatges i darreres novetats d’un sector en expansió.

El comerç electrònic va facturar més de 12.000 milions d’euros durant l’any 2012 i és un sector que es troba en un creixement constant. S’espera que durant aquest any 2013 l’activitat comercial a través d’Internet experimenti un creixement del 25%, arribant als 15.000 milions d’euros. Es tracta d’un dels sectors amb més contractació, arribant als 112.000 treballadors a Catalunya, incloent els oficis directes i indirectes. Aquest representen el 45% del total de l’estat.

El Saló és una oportunitat única per a que les pimes catalanes que encara no han fet el salt a Internet trobin les eines necessàries per fer aquest pas endavant. És també el marc ideal per a que aquelles empreses del nostre país que ja treballen a Internet, trobin noves vies per aprofundir en el desenvolupament dels seus negocis i obrir-se les portes cap a la internacionalització. A més, en aquesta edició s’organitza per primera vegada a Catalunya el Primer Summit Europeu (cimera d’associacions d’empreses digitals), on es trobaran les 200 empreses més importants de la venda en línia amb un mateix objectiu, atreure empreses europees cap al nostre país.

En aquesta cinquena edició es vol destacar la presència de Key Notes tant nacionals com internacionals. Referents com Groupon, Marks & Spencer, Mango, Apalabrados, MediaMarkt i Destinia ens explicaran els seus casos d’èxit referents al món dels negocis en Internet.

eShow Barcelona també comptarà per primera vegada amb una àrea d’aplicacions mòbils (”Apps Mobile”) on es presentaran les darreres novetats del sector de les aplicacions.

A més, durant la fira es presentaran les últimes tendències en creació i disseny de botigues virtuals.
També es comptarà amb el FÒRUM EUROPEU DE COMERÇ ELECTRÒNIC que reuneix a professionals de la indústria per descobrir i compartir els secrets referents al comerç internacional.

L’eShow comptarà amb ponents capdavanters en el sector del comerç electrònic i és una oportunitat única per a fer, en 2 dies, una immersió profunda en el sector del comerç electrònic. L’eShow persegueix que Barcelona es converteixi a la capital mundial del comerç electrònic.

El recolzament per part de les institucions del país es bàsic per a que Catalunya continuï sent un referent en el terreny del desenvolupament industrial i comercial.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, des del pla idigital i en el marc del seu projecte referent de comerç electrònic eCommerce dona ple suport a l’eShow  i l’incorpora com a activitat referent a Catalunya.

Alex Rostoll - Responsable projecte eCommerce del pla idigital

The fifth edition of eShow, the professional trade show for e-commerce and digital marketing, is being held this 13 and 14 March at Pavilion 8 of Fira Barcelona. Following the success of the 4th edition (111 exhibitors, 12,450 visitors, 456 presentations and 64 seminars), it is becoming consolidated as a benchmark trade show in Spain, aimed exclusively at the e-commerce market of Southern Europe.
eShow brings the leading companies in the ICT sector together under the same roof, in an exhibition area of 8,000 m2, with products and services for e-commerce. It is a unique chance to get an in-depth look at the advantages and latest developments of a sector that is on the rise.
In 2012, e-commerce brought in over 12 billion euros and is a sector that is experiencing constant growth. Marketing activity on the Web is expected to grow by 25% in 2013, reaching a figure of 15 billion euros. This is one of the sectors with the highest employment rate, with a total of 112,000 employed in Catalonia, including direct and indirect professions. This represents 45% of the total for Spain.
The trade show is a unique opportunity for Catalan SMEs that have not yet made the leap to Internet to find the tools necessary to take this step. It is also the ideal scenario in which companies in Catalonia already working online can find new ways of taking their business further and opening doors towards internationalisation. Furthermore, as part of this edition and a first in Catalonia, the first European summit of digital business associations is being held, which will bring together the 200 most important companies in online sales, all with one objective: to attract European companies to Catalonia.
This fifth edition aims to highlight the presence of keynote speakers, both national and international. Benchmarks such as Groupon, Marks & Spencer, Mango, Apalabrados, MediaMarkt and Destinia will explain their success stories in the world of online sales.
eShow Barcelona will also have for the first time an area dedicated to mobile apps, presenting the latest from the sector in terms of applications.
In addition, during the trade show, the latest trends in online shop creation and design will be presented.
The EMOTA International e-Commerce Forum 2013 will also take place, bringing together industry practitioners so that they can discover and share the secrets of profitable cross-border trading.
eShow will host speakers who are leaders in the sector and offers visitors a unique opportunity to immerse themselves, over the course of two days, in the world of e-commerce. eShow aims to make Barcelona the world capital of e-commerce.
The support of Catalonia’s institutions is fundamental if Catalonia is to continue to serve as a benchmark in industrial and commercial development.
That is why the Government of Catalonia, through its idigital Plan and its eCommerce project gives its full support to eShow and adds it to the long list of Catalonia’s benchmark activities.

Banda Ampla Rural Satèl·lit (BAR-SAT)

Poder garantir l’accés a la banda ampla i a la telefonia a tota la ciutadania, visqui on visqui, o independentment d’on estigui  ubicada la seva empresa.  Sota aquesta premissa, la Direcció general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el projecte Banda Ampla Rural Satèl·lit (BAR-SAT).

Aquest projecte utilitza la tecnologia satèl·lit per oferir una solució d’accés a Internet a aquells ciutadans o empreses que no disposen de cobertura de banda ampla per altres vies, ja sigui mitjançant Adsl, Wimax o 3G. La tecnologia escollida ha estat la ToowayTM, de la plataforma Eutelsat.

Eutelsat va posar en funcionament al 2010 un satèl·lit, el Ka-Sat, amb vuit bases d’operacions terrestres a través de les quals ofereix banda ampla en zones aïllades on no arriben aquests serveis comentats anteriorment.  Aquest servei de banda ampla bidireccional via satèl·lit ofereix unes velocitats  (fins a 10 megues) i uns costos similars a l’ADSL.

Per a aquells ciutadans i empreses que no disposen actualment de cobertura de banda ampla per altres vies  i que no tenen contractada una connexió de banda ampla via satèl·lit, la Generalitat és fa càrrec del cost d’alta i instal·lació de la solució BAR-SAT.

El projecte, que es va presentar el passat 3 de juliol, ha superat totes les expectatives, i a dia d’avui ja disposa de 180 usuaris i una llista d’espera de més de 100 peticions. S’ha demostrat, doncs, que és una eina important per garantir les possibilitats i oportunitats de desenvolupament de ciutadania i empreses i, per tant, la vertebració i cohesió territorial del país.

Aquest sistema  també es pot aplicar a l’ús industrial. Un cas d’èxit en aquest àmbit és el de Ribalta i Fills SA, una empresa familiar d’Oliana (l’Alt Urgell) dedicada al lloguer de maquinària d’obres i a la fabricació i el transport de formigó. En el darrer any han viscut el procés d’implantació d’un mètode de control via GPS de la posició dels camions que transporten el formigó, sistema que ha permès gestionar millor l’ús dels vehicles i augmentar la productivitat. I ara, amb la connexió de la planta de formigó a la banda ampla mitjançant una solució BAR-SAT, poden controlar, des de les oficines, l’estat dels dipòsits i les carreges que es realitzen.

Un altre cas d’èxit és l’Hostal El Forn (Beget – Alta Garrotxa). Fins no fa gaire havien de realitzar totes les gestions via telèfon o fax, i amb l’ajuda del sistema ja poden realitzar i gestionar les reserves on-line, i rebre les comunicacions dels proveïdors per correu electrònic.

Si voleu descobrir molt més sobre la Banda Ampla Rural Satèl·lit podeu accedir  aquí.

Les #tic seran imprescindibles per canviar el model sanitari

http://www.flickr.com/photos/andyg/4688366027/ - Andy G - CC BY-SA 2.0

El passat 29 de setembre, més de 200 participants (empreses, professionals del sector TIC i del sector de la salut i administracions) van compartir espai de debat sobre l’ús de les tecnologies digitals per avançar en la prevenció i l’atenció a la cronicitat en l’acte organitzat per la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), Barcelona Digital Centre Tecnològic i la Fundació TIC Salut.

Aquest acte és el primer del cicle de conferències que les tres entitats promotores duran a terme durant els propers mesos. L’acte va ser presentat pel Sr. Josep Mañach, director de la Fundació TIC Salut i el Sr. Joan Mas, director de Negoci de Barcelona Digital Centre Tecnològic.

El Dr. Xavier Gómez-Batiste, president del Consell Assessor del Programa per a la Prevenció i Atenció de Persones amb Malalties Cròniques del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va introduir la temàtica de la taula rodona explicant la situació de la cronicitat a Catalunya i reflexionant sobre com hem de canviar el model d’atenció sanitària per millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

La taula rodona, moderada pel Sr. Felip Miralles, Cap del grup d’R+D+i Salut a Barcelona Digital Centre Tecnològic, va comptar amb el Sr. Ivan Lund,  representant de Medcom-National Danish Health Net, que va explicar com el model danès ha implantat les TIC per a crònics. Segons Lund, els programes per a crònics són complexos, costosos i difícils d’implantar, i per tant, cal reinventar el sistema sanitari per implementar, per exemple, la telemedicina. Si no, l’aplicació de les TIC pot suposar un sobrecost que el sistema no es pot permetre. El Dr. Joan Guanyabens, conseller delegat de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques va apuntar que els avenços en el canvi de sistema passen per la col·laboració del sector públic amb el privat; el primer, aportant el sistema, i el segon, la capacitat d’inversió.

Finalment, el Dr. Albert J. Jovell, director general de la Fundació Josep Laporte i president del Fòrum Espanyol de Pacient, va posar el contrapunt des de l’experiència de l’usuari. El Dr. Jovell va revelar dades tan interessants com que el 64% dels usuaris del sistema sanitari voldrien tenir el seu historial clínic a la seva targeta sanitària.

L’acte el va cloure l’Hble. Sr. Boi Ruiz, Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, que va fer la cloenda tot remarcant les dues vies de treball que l’OMS planteja als sistemes de salut: la preservació del sistema malgrat els cicles econòmics i el canvi del model actual, que s’hauria de reinventar per arribar a la resolució dels problemes de salut mitjançant la implementació de la telemedicina.

4a edició dels Premis Blocs Catalunya

Aquest passat dissabte 1 d’octubre es va celebrar la 4a edició dels Premis Blocs Catalunya que organitza  l’Associació STIC.cat. Més de dues-centes persones van assistir  a l’entrega de Premis a la Sala de Cultura Sant Domènec de la capital de l’Alt Urgell (La Seu d’Urgell). Els Premis Blocs Catalunya van guardonar 24 blocs, distribuïts en 12 categories temàtiques (dins les quals es distingia entre blocs personals, corporatius i professionals), i dos premis especials STIC.

L’acte va estar amenitzat i presentat per Mabel Martí i va comptar amb la participació de l’alcalde de la vila, Albert Batalla, i els directors generals de Joventut (Antoni Reig) i  de Telecomunicacions i Societat de la Informació (Carles Flamerich), de la Generalitat de Catalunya.

Podeu descobrir els blocs premiats enguany per cada categoria a:

CORPORATIU:
Bibarnabloc

CUINA, GASTRONOMIA I ENOLOGIA:
.- bloc personal:
Receptes.cat
.- bloc professional:
El blog de Menja sa

CULTURA I TENDÈNCIES:
.- bloc personal:
El Blog de Polseres Vermelles de Joan Pons
.- bloc professional:
365 dies 365e entrevistes
.- bloc corporatiu:
Cinema 3

EDUCACIÓ:
.- bloc personal:
miLLoringlix
.- bloc professional:
La convivència, un trencaclosques
.- blocs corporatiu:
Cinema en curs 2010-2011

ESPORTS:
.- bloc personal:
Tuit United

HISTÒRIA TRADICIONS I PATRIMONI:
.- bloc personal:
Bloc Ciutat de Girona
.- bloc corporatiu:
Històries Manresanes

LITERATURA:
.- bloc personal:
mots muts nats
.- bloc professional:
La serp blanca
.- bloc corporatiu:
LlegimiPiulem

MISCEL·LÀNIA / PERSONALS:
.- bloc personal:
diga’m lletraferit

POLÍTICA, ECONOMIA I SOCIETAT:
.- bloc personal:
El Pergamí
.- bloc professional:
Open Data

TIC:
.- bloc personal
Betes i Clicks
.- bloc professional:
Bitscatalans

TURISME I VIATGES:
.- bloc personal:
Ruta Baobab
.- bloc professional:
DeViatge.cat

UNIVERSITATS, RECERCA I CIÈNCIA:
.- bloc personal:
L’ase quàntic
.- bloc professional:
Centpeus

STIC.cat també va atorgar dos premis especials STIC. El premi a la millor acció de xarxa atorgat a Fòrum Clínic, i el premi STIC a la millor acció a Twitter per a la iniciativa de RCDEandtuits (@rcdeandtuits).

Si voleu més informació sobre els Premis Blocs Catalunya o sobre l’Associació STIC.cat podeu accedir aquí.

10a Diada de les Telecomunicacions. Les TiC: competitivitat i oportunitats de negoci

http://www.flickr.com/photos/neychurluvr/ - { pranav } - CC BY 2.0

Ahir es va celebrar la 10a Diada de les Telecomunicacions que organitza any rere any el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) en motiu a Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicacions. Aquest any es va centralitzar d’una forma molt clara i concreta en com les TiC poden generar oportunitats de negoci i fer que les empreses siguin més competitives.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Salvador Alemany, president del Grup Abertis i alhora del Consell Assessor del president de la Generalitat per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Alemany va centrar la seva ponència a explicar quines són les fites del CAREC i la relació que tenen les TiC amb la reactivació econòmica del país. Va comentar algunes xifres que no van deixar indiferents als presents a la sala com ara: “a la UE les TiC reprensenten un 6% del PIB i contribueixen en un 50% al creixement econòmic”. També va voler analitzar, des d’un punt de vista més econòmic, quina importància tenen els desplegaments tant de banda ampla com de les infraestructures TiC en general davant la greu crisi econòmica que afecta actualment les economies mundials i com, també, afecta directament la competitivitat empresarial entre països.

Alemany també va incidir en la necessitat de fomentar aquests desplegaments TiC comentats anteriorment, i en aquest sentit, va focalitzar la seva força a demanar a sectors privats, però també públics, la sempre desitjada col·laboració públic-privada per arribar més enllà i ser encara més competitius.

En termes de telefonia mòbil, i aprofitant que Barcelona, però també Catalunya, seran la Capital de la Mobilitat a partir del 2013, va indicar que el sector de les aplicacions per a mòbil ha crescut dels 500 als 11.000 milions d’euros en els darrers dos anys. Així, va aprofitar per demanar una millor gestió de l’espectre radioelèctric que permeti nous serveis i que, alhora, acceleri el dividend digital.

També va comentar algunes xifres no menys importants com que a Europa sols s’inverteix un 40% de la quantia total del que s’ inverteix EUA en R+D. Va acabar demanant una Internet oberta i neutral i que Catalunya disposi d’una agenda digital pròpia.

Seguidament es van realitzar una sèrie de taules en paral·lel, totes elles molt interessants i de les quals podríem destacar aportacions com:

  • Les tablets digitals esdevindran el mitjà preferent de consum de productes audiovisuals en uns anys.
  • Francisca Merchan, d’Ericsson, va comentar que han realitzat un estudi (Ericsson Networked Society City Index http://hugin.info/1061/R/1514402/450829.pdf) on calculen, entre d’atres observacions, que l’any 2020 hi haurà més de 50.000 milions de “coses” interconnectades.
  • Lluis Font, CEO de Zyncro, va fer una crida a desenvolupar nous productes multiidioma per poder expandir-los per tot el mon més ràpidament. Alhora, també va considerar que les “startups” han de ser internacionals i pensar en global ja des dels seus inicis. També va destacar que la base d’un negoci a Internet és el producte innovador, el servei “lowcost” i l’escala internacional de sortida del mateix producte.
  • El Col·legi de Metges, de la mà de Lluis Pareras (responsable de l’Àrea d’Incubació i Projectes del COMB i director del Fons de Capital Risc Health Equity), va explicar com cada any més de 400 metges presenten el seu “Business Plan” per emprendre.
  • Jordi Hinojosa, president d’ISOC.cat i soci de Dinamon Internet, va explicar els dos tipus d’idees que proliferen a l’hora de crear un nou producte, que són les que aporten solucions als problemes detectats i les que aporten solucions i busquen el problema.
  • Antonio Ruiz Va, Màrqueting i Estratègia Comercial de Gas Natural Fenosa, va oferir a l’auditori una gran pregunta: “com són les marques que atreuen talent?” I va deixar autèntiques frases de titular com ara: “Els productes s’utilitzen i les marques se senten. Les marques són el que realitzen les persones de l’organització”; “Una marca atractiva per al talent és la que innova permanentment” , i “Una marca es diferencia de la resta quan allibera aquest talent i deixa fluir la seva creativitat”. Finalment, va tancar la seva participació a la Diada amb la frase: “Les empreses que no tenen un somni per vendre, no tindran futur.”
  • María Jesús Salido, consultora i fundadora de The Project, empresa-xarxa especialitzada en gestió del coneixement i processos col·laboratius, va iniciar la seva participació amb una gran frase que poc a poc va anar responent: “tenen la capacitat pertinent les empreses d’avui dia per retenir el talent i, sobretot, valorar-lo?”. Va afirmar que es pot aplicar el treball en xarxa a totes les accions que es realitzen, ja sigui a empreses privades o al sector públic. També va comentar que l’empresa és l’enllaç entre el talent i el mercat i que les empreses començen a no ser l’únic instrument eficaç per intermediar entre aquest talent i el seu mercat.

En definitiva, aquesta 10a Diada de les Telecomunicacions va estar molt marcada per les capacitats que tenim i que podem utilitzar per afrontar la greu situació econòmica actual, però també per afrontar aquest canvi d’època que sense voler estem patint.

Els codis QR (Segona part)

http://www.flickr.com/photos/clevercupcakes/ CC-BY-2.0

Un cop explicats què són i per a què serveixen els codis QR, us volem explicar quines són les seves principals utilitats sobre el terreny. Podem localitzar moltes formes d’ús, per exemple el cas de Roses (Alt Empordà), que ha col·locat codis QR en els edificis més emblemàtics a través dels quals es pot accedir a continguts creats i pensats tant per a turistes que visiten la localitat com per a experts en diferents matèries. Al mateix temps, aquesta localitat va ser la primera ciutat que es va poder localitzar totalment en 3D a Google Earth.

Però aquesta aplicació més enfocada al “Turisme 2.0”, no és ni molt menys l’única dels codis QR. També tenim altres aplicacions més dispars com ara els videojocs o l’arqueologia. Més enllà d’aquests usos, hi ha ments creatives que han vist en aquest sistema una manera innovadora de fer negoci. Aquest és el cas d’un tatuador de Phoenix (EUA) que ofereix la possibilitat de tatuar qualsevol dada o xifra sota aquest sistema o el d’una línia de roba amb els més inesperats missatges amagats darrere un codi QR.

Hi ha qui ja ha ideat tota una línia de roba que inclou des de samarretes, dessuadores, gorres i bosses amb missatges xifrats amb QR.

Alguns d’ells simplement amaguen una frase o una imatge graciosa per arrencar un somriure, però el que hi ha darrere d’altres codis QR són paraules majors. Una dessuadora per declarar el teu amor o una tassa per anunciar al teu marit que tornes a estar embarassada en són un bon exemple.

També s’ofereix la possibilitat de personalitzar, opció que alguns han aprofitat per incloure un codi QR amb el seu número de telèfon o el seu compte de Twitter per guanyar algun follower.

Un altre cas d’èxit és la campanya que es va realitzar a Corea del Sud, sota el nom de Homeplus, “que el supermercat vagi a la gent.”. Per això, van crear les anomenades “Homeplus Subway Virtual Store”, tot col·locant dins de les estacions del metro cartelleria que imitava el lineal dels supermercats, però al costat de cada article s’incloïa el corresponent codi QR. Així, els viatgers del metro podien afegir a la cistella de la compra tots els articles que volguessin i comprar-los directament des del seu mòbil. Després, el mateix supermercat que liderava aquesta iniciativa enviava els productes elegits a la seva llar. D’aquesta manera la gent tenia la possibilitat de fer la compra sense passar pel supermercat i estalviant un temps molt valuós.

Aquesta integració de l’offline i l’online té diverses claus per al seu èxit, però el principal és que té en compte els seus consumidors. Aporta valor als usuaris, tot facilitant l’experiència de la compra i fent que no perdin una de les coses que més escasseja avui dia: el temps. Quant a la marca, ha aconseguit augmentar en un 130% les vendes per Internet i incrementar els registres a la web en un 76%, convertint-se en el número u del seu sector en venda en línia i acostant-se al lideratge en la venda presencial.

Esperem moltes més aportacions per poder seguir parlant i comentant sobre els diferents usos dels codis QR al nostre voltant.

Els codis QR (Primera part)

Bàsicament, els codis QR (Quick Response Barcode) són una evolució del popular codi de barres. Un estàndard que permet representar en un gràfic bidimensional més de 4.000 caràcters alfanumèrics.

La implantació dels codis de barres va surgir per la necessitat d’agilitar la lectura dels articles en les caixes de cobrament i la d’evitar errors de digitació. Altres avantatges que es poden destacar d’aquest sistema són:

  • Agilitat en etiquetar preus, ja que no és necessari fer-ho sobre l’article sinó simplement en el lineal.
  • Ràpid control de l’estoc de mercaderies.
  • Estadístiques comercials. El codi de barres permet conèixer les referències venudes a cada momento, cosa que permet extreure conclusions de màrqueting.
  • El consumidor obté una relació d’articles en el tiquet de compra, cosa que permet la seva comprovació i eventual reclamació.
  • S’imprimeix a baix cost.
  • Posseeix percentatges molt baixos d’error.
  • Permet capturar ràpidament les dades.
  • Els equips de lectura i impressió de codi de barres són flexibles i fàcils de connectar i instal lar.
  • Permet automatitzar el registre i seguiment dels productes.
  • A partir de totes aquestes opcions, sens dubte, l’agilitat a l’hora de controlar mercaderies a gran escala, però també a petita escala, ha significat un gran avanç per als distribuïdors comercials.

Amb l’arribada dels codis QR, l’aplicació dels codis de barres ha transcendit el món comercial. Els codis QR s’utilitzen al Japó des de fa anys en campanyes de màrqueting mòbil. A Europa, i més concretament a Catalunya, s’estan començant a popularitzar ara, amb la proliferació de les tarifes planes i l’aposta dels operadors per integrar els seus lectors en els mòbils que comercialitzen, però el seu ús no deixa de ser anecdòtic.

Inicialment, els codis QR els utilitzaven els fabricants d’automòbils per a l’administració i el control d’inventaris. Actualment, són molts els sectors que el fan servir per compartir informació d’una manera visual: empreses IT, desenvolupadors de programari, agències de publicitat, premsa, entre d’altres.

Per llegir o interpretar un codi QR és necessari un dispositiu amb càmera de fotos i un lector compatible. Abans, aquests requisits eren un inconvenient important. Només les empreses podien disposar de lectors dissenyats exclusivament per a això. Però ara, gràcies a la nova generació de telèfons mòbils, gran part de la població compleix amb els requisits. Per això, en els últims mesos, la seva popularitat ha crescut exponencialment.

Crear un codi QR és molt senzill. Únicament necessites un generador de codis QR. Hi ha aplicacions per a Windows, Linux i Mac, però el més ràpid i senzill és utilitzar serveis en línia com els oferts per KaywaMSkyNetinvx. N’hi ha prou amb seleccionar el tipus d’informació que vols introduir (per exemple, URL), inserir el text i prémer “generar”. Així de simple.

Però els codis QR ja tenen una evolució i són els nous codi iQR. Aquests nous codis bidimensionals tenen major capacitat, fins a un 80% més, i es poden fer més petits, fins a un 30%. A més, es poden generar codis amb forma rectangular que permeten un millor aprofitament dels espais publicitaris.

Us convidem a investigar sobre els lectors per als vostres telèfons mòbils i, d’aquesta manera, poder llegir el missatge que amaguem darrera el codi QR que acompanya aquest escrit. Alhora, us convidem a comentar-los i us anunciem que actualitzarem poc a poc el post amb un llistat de lectors.